La II Jornada de Teràpies Biològiques per a l'Alzheimer, organitzada pel HUB Alzheimer Barcelona el passat 19 de juny de 2025 al CosmoCaixa, va reunir més de 200 persones —professionals de l'àmbit sanitari, social i científic, socis i sòcies i participants dels nostres estudis - amb l'objectiu de debatre els reptes i oportunitats que planteja la implementació dels nous fàrmacs modificadors de la malaltia d'Alzheimer a Catalunya.

La jornada es va estructurar en sis sessions temàtiques, en format de taula de debat, que es poden recuperar íntegrament al següent enllaç:
👉  https://www.youtube.com/playlist?list=PLoVIdcGT_hJtTBjVDZEj1TYNy-hXBwaID

Compartim les principals conclusions de cada sessió:

Sessió 1 – Introducció de la innovació farmacològica a Europa, Espanya i Catalunya

La Dra. Ana Clopés, directora de l'Àrea del Medicament del Servei Català de la Salut, va obrir la jornada amb una visió global sobre la introducció de la innovació farmacològica a Europa i la seva implementació a Espanya i Catalunya, centrant-se especialment en les teràpies biològiques per a l'Alzheimer. Va explicar que, encara que l'autorització de nous fàrmacs es realitza a través de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), la seva incorporació al sistema públic de salut depèn de cada Estat, que valora la relació cost-efectivitat, l'impacte pressupostari i la seva aplicació real al territori. El procés inclou diverses fases: assaigs clínics, autorització, finançament, posicionament terapèutic i seguiment postcomercialització.

Pel que fa a l'Estat espanyol i al cas concret de Catalunya, va remarcar la importància del model organitzatiu propi, que aposta per l'eficiència, la seguretat, l'equitat i la sostenibilitat, posant al centre les necessitats del pacient.

Sessió 2 - Adequació d'infraestructures i formació dels professionals

La sessió, moderada pel Dr. Alberto Lleó, director del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, va abordar els reptes organitzatius i formatius que planteja la introducció de nous fàrmacs modificadors de la malaltia d'Alzheimer, com ara el lecanemab. La Dra. Raquel Sánchez-Valle, directora mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona, i la Dra. Glòria Nohales, subdirectora clínica de l'Hospital del Mar, van coincidir que aquests tractaments suposen un canvi de paradigma assistencial, amb un seguiment clínic molt més intensiu que obliga a replantejar infraestructures, circuits i recursos humans.

Van advertir que molts centres podrien no estar preparats per assumir la demanda i van posar l'accent a la necessitat de garantir l'equitat territorial i establir circuits compartits entre hospitals amb diferents capacitats diagnòstiques.
També es va destacar la importància d'una planificació sanitària coordinada i estratègica, inspirada en models com ara el codi ictus, i la formació de professionals especialitzats.

Sessió 3 - Criteris d'inclusió i requisits clínics per a la prescripció del tractament

Moderada per la Dra. Mercè Boada (Ace Alzheimer Center Barcelona), i amb la participació dels doctors Juan Fortea (Hospital de Sant Pau), Albert Lladó (Hospital Clínic de Barcelona) i Marc Suárez-Calvet (Barcelonaβeta Brain Research Center), els experts van debatre els criteris clínics per garantir una prescripció adequada, equitativa i eficient dels nous tractaments biològics per a l'Alzheimer.

Es va destacar la necessitat d'un diagnòstic biològic previ i d'un sistema de derivació àgil amb participació de l'atenció primària.
També es va evidenciar el desconeixement generalitzat sobre aquests tractaments, cosa que exigeix una estratègia comunicativa clara i formació contínua als professionals.
Finalment, es va parlar de possibles evolucions dels esquemes terapèutics i de la importància d'obrir noves línies de recerca.

Sessió 4 - Monitorització clínica i seguiment d'efectes secundaris

Moderada per la Dra. Isabel Estragués, neuròloga de l'Hospital del Mar, aquesta sessió va abordar el monitoratge clínic dels pacients amb Alzheimer tractats amb teràpies biològiques. El Dr. Xavier Montalban, director del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) a la Vall d'Hebron, va compartir l'experiència en esclerosi múltiple com a referent per al desplegament de nous tractaments per a l'Alzheimer, tot remarcant la importància del diagnòstic precoç, el seguiment continu i el valor de les unitats especialitzades. El Dr. Juan Pablo Tartari, responsable dels assaigs clínics amb teràpies biològiques a Ace Alzheimer Center Barcelona, va aportar dades sobre l'ús de lecanemab, subratllant que els criteris actuals de suspensió es basen en la seguretat i s'hauran d'adaptar amb l'experiència clínica.

Es va destacar la importància de detectar biomarcadors d‟eficàcia i controlar possibles efectes a llarg termini. Ambdós ponents van coincidir que l'èxit d'aquests tractaments dependrà d'una implementació robusta a les unitats de memòria, amb inversió inicial i preparació adequada.

Sessió 5 – Perspectives de pacients i familiars a la nova era terapèutica

Moderada per la directora de l'Àrea Social de la Fundació, Laia Ortiz, aquesta sessió va comptar amb les intervencions d' Aurora Santín (Fundació Alzheimer Catalunya), Immaculada Fernández-Verde (AFAB i vicepresidenta de FAFAC) i Mònica Duaigües (Fundació Catalunya La Pedrera), que van compartir les expectatives i inquietuds de les persones amb Alzheimer i les seves famílies davant dels nous tractaments.

Les ponents van destacar el paper clau de les entitats socials com a agents imprescindibles en aquest nou model d'atenció, reclamant una comunicació clara, empàtica i honesta, així com informació rigorosa sobre l'eficàcia, l'accessibilitat i les limitacions dels nous fàrmacs.

També van posar el focus en les desigualtats territorials actuals i la necessitat d'acompanyament emocional i suport social.

Van reclamar una millor coordinació entre els àmbits social i sanitari, circuits de derivació àgils i una atenció integral que vagi més enllà del tractament farmacològic, i van alertar també de quines mancances com la manca de professionals o la insuficient formació específica podrien frenar la implementació real de les noves teràpies si no es resolen amb urgència.

Finalment, van posar en valor la trajectòria de les entitats en prevenció i cribratge, i van reclamar ser reconegudes com a agents actius dins del sistema.

Sessió 6 – Impacte sobre els serveis sanitaris: reptes i adaptació

La jornada va concloure amb una taula rodona moderada per la Dra. Pilar Delgado, cap de secció de malalties neurodegeneratives a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i amb la participació del Dr. Joan Deniel Rosanas, metge de família i representant de CAMFiC, i el Dr. Pablo Villoslada, cap del servei de neurologia de l'Hospital del Mar.

En aquesta sessió, els experts van analitzar l'impacte dels nous tractaments per a l'Alzheimer sobre el sistema sanitari, subratllant la necessitat d'una implementació equitativa, accessible i sostenible. Van destacar la importància del diagnòstic precoç des de l'atenció primària, la urgència de reforçar la formació dels professionals sanitaris, impulsar la coordinació entre nivells assistencials i combatre la idea que el deteriorament cognitiu és una conseqüència natural de l'envelliment.

També van emfatitzar la necessitat d'educar la població sobre factors de risc sovint infravalorats, com ara l'insomni o la pèrdua d'audició.

Pel que fa a l'impacte econòmic, es va defensar que els nous fàrmacs s'haurien de considerar una inversió social, ja que podrien endarrerir la progressió de la malaltia i reduir la càrrega familiar.

Finalment, es va advertir que la implementació serà gradual i desigual segons el territori, cosa que obliga a adaptar els circuits assistencials i gestionar adequadament les expectatives dels pacients.

Aquest trobada reafirma el compromís de l'HUB Alzheimer Barcelona de treballar en xarxa amb institucions, professionals i entitats socials especialitzades en investigació sobre l'Alzheimer, per transformar el model d'atenció i avançar cap a un futur on els avenços científics es tradueixin en millores reals en la qualitat de vida de les persones afectades per l'Alzheimer i les famílies.